Autor: Pere Ortega
26 de febrer de 2010
Carta dirigida al periódico El PaÃs y no publicada, en respuesta al artÃculo El ejército recluta el futuro de José LuÃs BarberÃa, aparecido en el suplemento Domingo del PaÃs (21/2/2010).
Bajo el tÃtulo El ejército recluta el futuro, El PaÃs (21/2/2010), en su suplemento Domingo, publicó un documentado artÃculo de José LuÃs BarberÃa. Aunque sin citarme me sentà aludido puesto que en los últimos tiempos he escrito numerosos artÃculos e informes sobre la economÃa de defensa en España en los que he puesto en duda la eficiencia de la I+D militar.
No se trata de argumentar aquà objeciones pacifistas o de tipo moral “las armas sirven para matarâ€, aunque evidentemente deben tenerse en cuenta. Sino de cuestiones más prosaicas: la industria militar española dentro de nuestro PIB es insignificante un 0’4%, y es en su mayorÃa parasitaria del estado, pues vive de sus ayudas, entre otras, de la I+D, y sin competencia (EADS, Eurocopter, Navantia, Santa Bárbara) son monopolios en su subsector de armamento. La cual cosa solo produce negativos y perversos resultados para la economÃa realmente productiva. La I+D es la piedra angular del problema, el gobierno (y los sucesivos) desde 1997, para financiar la puesta en marcha de los nuevos armamentos por un valor de 20.000 M€ (hoy ya son 40.000 M€) en los próximos 20 años, ideó una fórmula de “ingenierÃa financieraâ€, unos créditos reembolsables que hoy acumulan la cifra de 14.201 M€ (los datos son mÃos) y tan sólo se han retornado 81 M€. ¿Alguien se cree que serán devueltos? Yo no. Eran ayudas encubiertas para financiar esas armas.
BarberÃa apunta la prueba de fuego para hacer verosÃmiles las excelencias del I+D militar: Saber cuántos de los descubrimientos surgidos del I+D militar han sido patentados en la industria para su aplicación en la producción civil. No lo sabe, yo tampoco. Mientras tanto, la I+D militar aquà y en EE.UU son, hablando en plata, y si no nos demuestran lo contrario, una pérdida de oportunidad para la economÃa productiva.
Pere Ortega
Autor: Centre Delà s
16 de març de 2010
El Centre Delà s de JustÃcia i Pau escriu una carta al President de la Generalitat per demanar que no doni suport a dos nous projectes militars a Catalunya.
Molt Honorable Sr. José Montilla,
Ens hem assabentat que la Generalitat de Catalunya dóna suport a dos projectes armamentÃstics a Catalunya. Un d’ells és la candidatura catalana a la concessió del Centre d’Excel•lència d’Avions no Tripulats (UAV, segons les seves sigles en anglès) del consorci aeronà utic europeu EADS. La segona opció per fabricar armes a Catalunya és la de l’empresa catalana GTD que va presentar-se al concurs del Ministeri de Defensa per a l’adjudicació de 300 unitats del blindat VBR, amb un cost per a l’erari públic de 1.300 milions d’euros.
És bo de recordar que els conflictes militars i les guerres esclaten, entre altres motius, per l’alt grau de militarisme existent en el món, és a dir, per l’excés de forces armades i d’armes. Hi ha molts tipus d’armes. Algunes són adquirides pels estats i al final de la seva vida útil es llencen sense que, afortunadament, hagin estat mai utilitzades. Però els estats també en compren d’altres que sà es fan servir i, a més a més, en les guerres actuals. L’avió no tripulat i el blindat VBR esmentats formen part de l’armament que les tropes de l’OTAN actualment tenen i usen a l’Afganistan.
També voldriem que tingués en consideració que segons la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau, al seu Preà mbul, la Generalitat es compromet a “la construcció de la seguretat global i el desarmament progressiuâ€. A més a més, al seu capÃtol I, dins les Disposicions Generals, un dels à mbits d’aplicació de la Llei es “el foment del desarmament globalâ€.
Som conscients que en època de crisi el govern de la Generalitat de Catalunya ha d’impulsar la creació de llocs de treball nous i estables; però considerem que l’aposta per subvencionar o ajudar econòmicament el sector de producció d’armes, no és pas la millor. Està comprovat que la indústria d’armament requereix d’inversions econòmiques elevades, d’ajuts permanents de l’administració pública, i a més, no genera tants llocs de treball com altres sectors de l’economia productiva.
Cal una reflexió sobre si en època de crisi és adient dedicar ingents quantitats de diners per a la fabricació d’armes, però a més, en aquest cas la valoració a fer es refereix a la candidatura de Catalunya per albergar empreses d’armament i el seu rol en el negoci de la guerra. En el cas que, finalment, es fabriquessin armes a Catalunya, la Generalitat en tindria una part de responsabilitat. La Generalitat sembla que veu amb bons ulls que el desenvolupament industrial català es faci, en part, grà cies a la indústria d’armament.
Fins i tot l’Institut Català de Finances està disposat a ajudar a la producció d’armes a casa nostra amb cinc milions d’euros.
La societat catalana s’ha mobilitzat en moltes ocasions en contra de les guerres i a favor de la pau. La millor manera de contribuir a una cultura de pau és treballar pel desarmament i la desmilitarització, la qual cosa recull la Llei de Foment de la Pau aprovada pel Parlament català . Ara és el moment de demostrar que aquella iniciativa no és un paper sense valor. Voldriem que la institució que vostè presideix no donés suport a la proposta que es fabriqui a Catalunya l’avió no tripulat UAV i el blindat VBR.
La nostra entitat ha promogut i participat en moltes campanyes en favor de la pau i de la defensa dels drets humans. Som conscients que, coherentment amb això, si la proposta prosperés, ens veuriem obligats a dedicar esforços per tal de mobilitzar la opinió pública en contra d’una iniciativa que els vulnera.
El saludem ben cordialment,
Arcadi Oliveres
President de JustÃcia i Pau
Barcelona, 1 de març de 2010
