Autor: Pere Ortega
26 de febrer de 2010
Carta dirigida al periódico El País y no publicada, en respuesta al artículo El ejército recluta el futuro de José Luís Barbería, aparecido en el suplemento Domingo del País (21/2/2010).
Bajo el título El ejército recluta el futuro, El País (21/2/2010), en su suplemento Domingo, publicó un documentado artículo de José Luís Barbería. Aunque sin citarme me sentí aludido puesto que en los últimos tiempos he escrito numerosos artículos e informes sobre la economía de defensa en España en los que he puesto en duda la eficiencia de la I+D militar.

No se trata de argumentar aquí objeciones pacifistas o de tipo moral “las armas sirven para matar”, aunque evidentemente deben tenerse en cuenta. Sino de cuestiones más prosaicas: la industria militar española dentro de nuestro PIB es insignificante un 0’4%, y es en su mayoría parasitaria del estado, pues vive de sus ayudas, entre otras, de la I+D, y sin competencia (EADS, Eurocopter, Navantia, Santa Bárbara) son monopolios en su subsector de armamento. La cual cosa solo produce negativos y perversos resultados para la economía realmente productiva. La I+D es la piedra angular del problema, el gobierno (y los sucesivos) desde 1997, para financiar la puesta en marcha de los nuevos armamentos por un valor de 20.000 M€ (hoy ya son 40.000 M€) en los próximos 20 años, ideó una fórmula de “ingeniería financiera”, unos créditos reembolsables que hoy acumulan la cifra de 14.201 M€ (los datos son míos) y tan sólo se han retornado 81 M€. ¿Alguien se cree que serán devueltos? Yo no. Eran ayudas encubiertas para financiar esas armas.

Barbería apunta la prueba de fuego para hacer verosímiles las excelencias del I+D militar: Saber cuántos de los descubrimientos surgidos del I+D militar han sido patentados en la industria para su aplicación en la producción civil. No lo sabe, yo tampoco. Mientras tanto, la I+D militar aquí y en EE.UU son, hablando en plata, y si no nos demuestran lo contrario, una pérdida de oportunidad para la economía productiva.

Pere Ortega

Autor: Centre Delàs
16 de març de 2010
El Centre Delàs de Justícia i Pau escriu una carta al President de la Generalitat per demanar que no doni suport a dos nous projectes militars a Catalunya.

Molt Honorable Sr. José Montilla,

Ens hem assabentat que la Generalitat de Catalunya dóna suport a dos projectes armamentístics a Catalunya. Un d’ells és la candidatura catalana a la concessió del Centre d’Excel•lència d’Avions no Tripulats (UAV, segons les seves sigles en anglès) del consorci aeronàutic europeu EADS. La segona opció per fabricar armes a Catalunya és la de l’empresa catalana GTD que va presentar-se al concurs del Ministeri de Defensa per a l’adjudicació de 300 unitats del blindat VBR, amb un cost per a l’erari públic de 1.300 milions d’euros.

És bo de recordar que els conflictes militars i les guerres esclaten, entre altres motius, per l’alt grau de militarisme existent en el món, és a dir, per l’excés de forces armades i d’armes. Hi ha molts tipus d’armes. Algunes són adquirides pels estats i al final de la seva vida útil es llencen sense que, afortunadament, hagin estat mai utilitzades. Però els estats també en compren d’altres que sí es fan servir i, a més a més, en les guerres actuals. L’avió no tripulat i el blindat VBR esmentats formen part de l’armament que les tropes de l’OTAN actualment tenen i usen a l’Afganistan.

També voldriem que tingués en consideració que segons la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau, al seu Preàmbul, la Generalitat es compromet a “la construcció de la seguretat global i el desarmament progressiu”. A més a més, al seu capítol I, dins les Disposicions Generals, un dels àmbits d’aplicació de la Llei es “el foment del desarmament global”.

Som conscients que en època de crisi el govern de la Generalitat de Catalunya ha d’impulsar la creació de llocs de treball nous i estables; però considerem que l’aposta per subvencionar o ajudar econòmicament el sector de producció d’armes, no és pas la millor. Està comprovat que la indústria d’armament requereix d’inversions econòmiques elevades, d’ajuts permanents de l’administració pública, i a més, no genera tants llocs de treball com altres sectors de l’economia productiva.

Cal una reflexió sobre si en època de crisi és adient dedicar ingents quantitats de diners per a la fabricació d’armes, però a més, en aquest cas la valoració a fer es refereix a la candidatura de Catalunya per albergar empreses d’armament i el seu rol en el negoci de la guerra. En el cas que, finalment, es fabriquessin armes a Catalunya, la Generalitat en tindria una part de responsabilitat. La Generalitat sembla que veu amb bons ulls que el desenvolupament industrial català es faci, en part, gràcies a la indústria d’armament.
Fins i tot l’Institut Català de Finances està disposat a ajudar a la producció d’armes a casa nostra amb cinc milions d’euros.

La societat catalana s’ha mobilitzat en moltes ocasions en contra de les guerres i a favor de la pau. La millor manera de contribuir a una cultura de pau és treballar pel desarmament i la desmilitarització, la qual cosa recull la Llei de Foment de la Pau aprovada pel Parlament català. Ara és el moment de demostrar que aquella iniciativa no és un paper sense valor. Voldriem que la institució que vostè presideix no donés suport a la proposta que es fabriqui a Catalunya l’avió no tripulat UAV i el blindat VBR.

La nostra entitat ha promogut i participat en moltes campanyes en favor de la pau i de la defensa dels drets humans. Som conscients que, coherentment amb això, si  la proposta prosperés, ens veuriem obligats a dedicar esforços per tal de mobilitzar la opinió pública en contra d’una iniciativa que els vulnera.

El saludem ben cordialment,

Arcadi Oliveres
President de Justícia i Pau
Barcelona, 1 de març de 2010

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Post Navigation